TOT VA COMENÇAR UN TRANQUIL DIVENDRES:
Tot va començar un tranquil divendres, anava d’ escurció amb els companys de classe. Jo anava mirant les paradetes, quan de repen em vaig girar i vaig veure que estava perduda entre la gent. Vaig veure que els companys m’ avien deixat allí tota sola.
5minuts després estava histèrica, pos no vaig parar de pegar voltes amunt i avall fins que em vaig trobar nassos amunt amb una amiga de la meva avia. Em va fer pujar al cotxe i em va deixar davant una oficina de color blau marí.
‘’OFICINA D’ INFORMACIO IOGURT’’:
‘’Oficina d’ informació iogurt” vaig llegir, llavors vaig entrar, al menys esperava que em diguessin on em trobava. Hi havia una coa d’ almenys mig quilometre, Peró desprès d’esperar una bona estona, a la fi em va tocar. Allí em varen donar un plànol marcant on jo estava. El vaig mirar fixament, per arrivar a L’Amera, el recorregut era llarg, Peró em varen aconsellar (per no dir apunyalar pel darrere) que agafes un patinet terrestre. Si, d’ aquells que hi van quare pesones pedalejant om a mules.
EL PATINET TERRESTRE, EL MÉS PESAT QUE CONEIXES:
Am el cotxe pot ser hauria tardat un quart d’ hora, però am aquell patinet hi vaig tardar gaire bé una hora.”Els patinets terrestres, el més pesat que coneixes”. No parava de repetir-me a mi mateixa. Al damunt, allò era per conduir-ho 4 persones, i que jo sapigue, jo nomes en soc una. Jo vaig arribar fins al final, no vull presumir, però ningú no hauria aguantat aixo. Quina pena, l’amiga de la meva avia m’ hauria pogut portar, però no li pego la culpa, cap de les dos sabia on era l’escursió en aquell moment, al damunt, feiem una ginkana per tot el poble.
HE ARRIBAT SANA I ESTALVIA:
A la fi vaig trobar l’excursió, estava a la Plaça Sales i Ferrer berenant. Llavors vaig adonar-me que m’avia deixat la bossa al patinet! Amb la sed que hi tenia (sense nomenar la gana).
Per sort,Noemi em va donar un poc d’aigua i una centècima del seu entrepà. Pot ser la meva millor amiga, però no per això negare que es una racana, agarrada i tacanya amb el menjar.
UNA BANDA DE PORCS VOLADORS?
Un poc mes tard, va arribar pel cel una banda de porcs... voladors. Li vaig demar a Silvia que me fes un pessic. En aquell moment em vaig despertar, pos estava molt nervisa perque a l’endemà hi tenia una excursió.
Tot va començar un tranquil divendres, anava d’ escurció amb els companys de classe. Jo anava mirant les paradetes, quan de repen em vaig girar i vaig veure que estava perduda entre la gent. Vaig veure que els companys m’ avien deixat allí tota sola.
5minuts després estava histèrica, pos no vaig parar de pegar voltes amunt i avall fins que em vaig trobar nassos amunt amb una amiga de la meva avia. Em va fer pujar al cotxe i em va deixar davant una oficina de color blau marí.
‘’OFICINA D’ INFORMACIO IOGURT’’:
‘’Oficina d’ informació iogurt” vaig llegir, llavors vaig entrar, al menys esperava que em diguessin on em trobava. Hi havia una coa d’ almenys mig quilometre, Peró desprès d’esperar una bona estona, a la fi em va tocar. Allí em varen donar un plànol marcant on jo estava. El vaig mirar fixament, per arrivar a L’Amera, el recorregut era llarg, Peró em varen aconsellar (per no dir apunyalar pel darrere) que agafes un patinet terrestre. Si, d’ aquells que hi van quare pesones pedalejant om a mules.
EL PATINET TERRESTRE, EL MÉS PESAT QUE CONEIXES:
Am el cotxe pot ser hauria tardat un quart d’ hora, però am aquell patinet hi vaig tardar gaire bé una hora.”Els patinets terrestres, el més pesat que coneixes”. No parava de repetir-me a mi mateixa. Al damunt, allò era per conduir-ho 4 persones, i que jo sapigue, jo nomes en soc una. Jo vaig arribar fins al final, no vull presumir, però ningú no hauria aguantat aixo. Quina pena, l’amiga de la meva avia m’ hauria pogut portar, però no li pego la culpa, cap de les dos sabia on era l’escursió en aquell moment, al damunt, feiem una ginkana per tot el poble.
HE ARRIBAT SANA I ESTALVIA:
A la fi vaig trobar l’excursió, estava a la Plaça Sales i Ferrer berenant. Llavors vaig adonar-me que m’avia deixat la bossa al patinet! Amb la sed que hi tenia (sense nomenar la gana).
Per sort,Noemi em va donar un poc d’aigua i una centècima del seu entrepà. Pot ser la meva millor amiga, però no per això negare que es una racana, agarrada i tacanya amb el menjar.
UNA BANDA DE PORCS VOLADORS?
Un poc mes tard, va arribar pel cel una banda de porcs... voladors. Li vaig demar a Silvia que me fes un pessic. En aquell moment em vaig despertar, pos estava molt nervisa perque a l’endemà hi tenia una excursió.
Un final inesperat! molt ben redactat, només cal millorar les faltes d'ortografia
ResponElimina